(D€S)CONECTADOS

La transició tecnològica afecta a gran part dels àmbits que hui en dia vivim. La bretxa digital és una de les conseqüències provocades per l’accelerat ritme de creixement tecnològic. Els ancians no acaben d’encaixar en un sistema cada vegada més llunyà al que sempre havien viscut. Per a traure diners els més majors necessiten el factor humà. No obstant això, segons dades del Banc d’Espanya, des de 2008 s’han tancat un total de 23.000 oficines bancàries. A més, es preveu que per a l’any 2030 es tanquen 20.000 més. Aquesta xifra suposaria el 70% de les oficines bancàries existents a Espanya.

Què suposa aquest descens d’oficines i treballadors? Doncs per a ancians com Julia Sánchez, de 79 anys és impossible anar al caixer perquè “no l’entenen”. Per a traure diners necessiten “anar a parlar amb el treballador de l’oficina”. El mateix conta Sacramento Martínez, que amb 85 anys: “no puc acudir al caixer perquè no sé ni llegir ni escriure”. Molts han de recórrer als fills. És el cas de María Sánchez, que diu haver provat, però necessita l’ajuda dels seus fills perquè no s’aclareix.

La resta de generacions comparteixen aquesta preocupació pels nostres majors. Luis López, de 55 anys acudeix cada setmana a traure diners sa mare perquè “abans l’atenien personalment, però ara si vol traure diners li expliquen que ha de ser fora”.

Els ancians cada vegada més desprotegits, però els bancs arran la pandèmia comencen a consolidar un model molt més telemàtic. Segons un informe de la consultora JP Morgan l’any 2021 les despeses dels bancs espanyols poden descendir un 11% junt a una reducció de les plantilles d’un 9% del personal corresponent. Juntament a Luis, José Vicente Muñoz, de 62 anys coincideix amb ell en la necessitat d’un “departament a posta per a ells, amb un horari còmode i treballadors que no vaja a atendre’ls ràpid, sinó que dispose de temps”.

No obstant això, Informe del Banc d’Espanya d’Infraestructura de l’efectiu i vulnerabilitat en l’accés a l’efectiu en Espanya del 2021 deixava veure una xifra bastant representativa al respecte. Posant l’ull al nombre d’oficines el 2020 es constituïen 1,5 punts d’accés a l’efectiu per cada 1.000 habitants. En temps de transició tecnològica hi ha generacions que s’adapten molt millor. Amb l’aplicació del banc al telèfon mòbil, som capaços de fer transferències, pagar i consultar els nostres diners.

La gran majoria dels joves entenen aquestes noves tecnologies. És el cas de Àngela Villena López de 24 anys: “Al IPhone tinc l’aplicació anomenada Wallet, a la que em puc afegir la targeta de crèdit, aleshores em resulta molt més còmode”. Segons dades de Statista, en 2021 els joves d’entre 25 i 34 anys van ser els que registraren un percentatge d’ús més elevat quant a banca electrònica, un 78,9%.

D’altra banda, aquestes aplicacions són impensables per a la majoria dels nostres majors. Tant María, com Julia, com Sacramento diuen no haver pensat a comprar-se un telèfon intel·ligent perquè no entenen com funcionen. María Sánchez, reflexiona sobre açò i diu que poques persones de la tercera edat podran traure diners d’aquesta forma, i afegeix: “Desmanotada no soc, però intel·ligent per a aquestes coses tampoc”.

Infografía de elaboración propia (Verónica Navarro)