La infància en blanc i negre enfront el color

Maria Sànchez: “Vaig treballar amb nou anys per a poder menjar"

Maria Sànchez (82 anys) al comedor de sa casa

La societat actual compta amb els recursos necessaris per a poder protegir als seus ciutadans. En concret, el menor rep una atenció molt més adequada que els infants d'èpoques passades. Les infàncies dels xiquets d'avui en dia poden millorar en molts sentits, però no han tingut res a veure amb les infàncies que han viscut els nostres majors. El context socioeconòmic i polític actual no té res a veure amb el que es podia viure fa setanta anys. És important reconéixer l'esforç, treball i valentia de tots aquells xiquets i xiquetes.

El sociòleg Salvador Seguí situa la bretxa en el canvi de les infàncies sobre els anys seixanta. Segons ell "es va passar d'una societat fonamentalment rural en la que moltes famílies vivien en economies de subsistència, a una societat de consum". Moltes de les famílies de l'època anterior a aquests anys vivien del dia al dia, del treball constant per tirar endavant. Per desgràcia, els infants d'aquestes famílies havien d'aportar des de ben xicotets, i per això molts xiquets i xiquetes començaven a treballar.

María Sánchez Martínez té vuitanta-dos anys. Va començar a treballar amb nou. A una de les cases del poble d'Alginet, va treballar de criada fins als deset. Des de ben menuda "anava a escurar, a comprar al mercat, cuinar o pastar el pa". Era el que tocava. "Jo anava allí perquè no em faltara el menjar".

El seu cas no era estrany de veure. El sociòleg Salvador parlava al respecte expressant que a l'època el treball dels infants era una qüestió de boques a alimentar. "Significava passar d'una boca a alimentar a uns braços que aporten". I María ve d'una família de nou germans. El pare a l'horta i la mare a espolsar cacau i a netejar a les cases. Tota la setmana la passava a la casa on treballava. "Anava a casa els dissabtes, però després tornava a la nit a casa de l'ama".

Èpoques dures, sens dubte, però diferents. Per això ella ens conta el seu passat amb un somriure d'orella a orella. "Era molt feliç allí". A mesura que es feia major va treballar a més cases, fins i tot a València, on va passar tres anys. Allí es va ensenyar a llegir. "Jo ajuntava les lletres dels còmics de la casa i entre el que m'havia ensenyat mon pare i el que em deien, a poc a poc comprenia més paraules".

Un dels problemes d'aquest model d'infància era l'analfabetisme. Estava molt present entre els xiquets i xiquetes de l'època. Salvador Segui manifesta al respecte: "En aquells anys per a molts infants anar a l'escola era el mateix que el que significa hui en dia en alguns països pobres". Les generacions del baby-boom es van criar en un context, per sort, diferent. Es va començar a estar més al marge del treball, que estava molt present en les generacions anteriors. Segons el sociòleg: "Per al conjunt, el model hegemònic d'infància a partir dels anys seixanta i a partir de la societat de consum és un model d'infància aproblemàtic, protegit i sense carències".

Les generacions actuals disposen de molta més protecció social. No obstant això, cal anar amb compte en la manera en què s'encamina una criança en una societat tan accelerada com l'actual. La innovació tecnològica constant multiplica el ritme de les nostres vides, també les dels nostres menuts. Per això, un aspecte important és l'educació que els pares proporcionen als seus fills. Sobre açò parla Salvador Seguí: "El factor clau en aquest debat és el nivell socioeconòmic i la disponibilitat dels pares a casa". A més afegeix: "educar és protegir i donar afecte", pel que sobretot la criança dels més menuts acaba depenent de les possibilitats econòmiques i laborals dels progenitors.

Els anys passen però és crucial no oblidar les històries com les de María. Com ella, mil casos diferents. Però, s'assemblen en una cosa. Tots representen una criança plena de valentia, treball i esforç.